etapa agrària (cont.)

La Monarquia Hispànica

als segles XVI-XVII

nivell de reforç





  1. Avaluació Inicial
  2. La conquesta i la colonització d'Amèrica
  3. La situació socio-econòmica
  4. La situació política

Avaluació Inicial

1. Indica  el segle o els anys que corresponen  a:

La Marca Hispànica

 

La Corona catalano-aragonesa

 

La Guerra dels Segadors

 

Felip  II

 

La creació de l’Estat espanyol

 

 

2. Defineix:

  • Monarquia Hispànica
  • capitalisme
  • arrendatari
  • moriscs

3. Selecciona les idees correctes per la monarquia hispànica dels segles XVI-XVII:

  1. Al 1493, era legal la pràctica del judaisme.
  2. La comunitat musulmana era molt nombrosa en el s.XVI.
  3. La nova dinastia dels Borbons va implantar l 'absolutisme
  4. En el segle XVII no existia Espanya.
  5. Els catalans  no van intervenir en el comerç colonial en lel s.XVI perquè la debilitat de l'economia catalana no ho feia possible.
 

La conquesta i la colonització d'Amèrica

Llegeix l’apartat de la lliçó sobre les causes dels descobriments europeus i les conseqüències del domini europeu i subratlla les idees més importants. Després estudia els apunts:

Apunts per estudiar :   
Les causes dels descobriments van ser molt diverses: creixement de la població europea, trobar una nova ruta pel comerç de les espècies, noves teories que defensaven que la terra era rodona i avenços tècnics i científics com ara la brúixola o nous vaixells com les caravel.les. També els monarques tenien interès en conquerir noves terres.


El descobriment d’Amèrica va comportar una sèrie de conseqüències:
•  formació d’imperis colonials (portuguès, hispànic, britànic, francès) on la potència conqueridora (metròpoli)  governava i explotava econòmicament la colònia (que era el territori conquerit).
• creixement de l’economia: augment del comerç (colonial), i, a travès d’aquest comerç,  arrivada a europa de nous productes (blat de moro, patata, tomàquet, café, cacau, canya de sucre, tabac...).
• emigració d’europeus a les colònies.
• disminució de la població indígena per la introducció de malalties desconegudes.
• tràfic d’esclaus africans a Amèrica per suplir la mà d’obra indígena.
• quasi desaparició de les cultures indígenes.

Exercicis:

1. Fes un esquema  sobre les causes i les conseqüències dels descobriments.

2. Completa el quadre següent:

Causes dels descobriments

econòmiques

demogràfiques

tècniques

ideològiques

 

 

 

 

 

 

 

 


NOTA: Recorda que molt sovint s'aprecia una certa confusió entre el fet causa i el fet conseqüència: quan es tracta d'averiguar la causa d'un fet, la causa sempre és l'orígen del fet i, per tant, la causa sempre és anterior, en el temps, al fet que produeix.

 

3. Selecciona les idees que siguin causes dels descobriments:

    • el creixement de la població europea
    • l'existència d’imperis colonials europeus
    • la necessitat de trobar una nova ruta pel comerç de les espècies
    • les noves teories que defensaven que la terra era rodona
    • els avenços tècnics com ara la brúixola o nous vaixells com les caravel.les.
    • la disminució de la població amerindia
    • el sorgiment del comerç colonial

4. Copia a la teva llibreta un mapa mut d’Amèrica com el que tens a continuació i indica el territori que pertanyia a l’Imperi colonial espanyol fins al segle XIX. Després, posa el nom dels països actuals. Per confeccionar el mapa segueix els passos següents: 

  1. Tria un color o un signe identificador per l'imperi colonial i realitza la llegenda.
  2. Amb la informació que et proporciona la lliçó del llibre, situa i acoloreix en el mapa mut les colònies de l'imperi espanyol
  3. Escriu el títol del mapa confeccionat.
mapa polític mut d'Amèrica

guerrero inca antes de la conquista

"il.lustració"


La situació socio-econòmica de la monarquia hispànica als segles XVI-XVII

 

Llegeix en el llibre la demografia, l'economia i la societat de la monarquia hispànica a l'Edat Moderna. Després estudia els apunts següents:


 


Apunts per estudiar:

 La situació socio-econòmica de Castella i Catalunya als segles XVI-XVII

Castella iniciava l’Edat Moderna amb una situació força optimista: posseïa un immens imperi colonial controlant les noves rutes atlàntiques i un gran dinamisme demogràfic, social i econòmic. Per tot això, Castella serà al llarg del segle XVI  la primera potència europea.
               L’impacta colonial a l'economia castellana va suposar un increment immediat de la demanda estimulat també per un increment important de la població. L’increment dels preus agrícoles va provocar un augment de la producció d'aliments, però continua predominant una agricultura tradicional sense que les transformacions agrícoles que s'estaven produint en altres zones de l'Europa Atlàntica s’haguessin iniciat. L’increment de la demanda de la primera meitat del XVI també va provocar un augment de la producció tèxtil i va repercutir en un augment dels preus de les manufactures castellanes. Davant la inflació (augment constant del preus) es va facilitar l’importació de teixits estrangers. Aquesta política va suposar una dura competència a la indústria nacional que primerament va aturar l'expansió iniciada i, finalment, acabaria arruïnada (inicis del XVII) mentre el mercat indià era ocupat per comerciants estrangers. Tots aquests factors van determinar que tampoc en aquest sector es poguessin produir innovacions i, en definitiva, l’imperi colonial no va poder ser aprofitar pel desenvolupament de l’economia castellana.

              El segle XVII va ser una època de crisi general per a tots els Estats europeus (crisi demogràfica i econòmica, revoltes socials i guerres internacionals). La monarquia hispànica, especialment, Castella, va patir una de les crisis més greus.

               A Catalunya, l’evolució demogràfica i econòmica  es caracteritza per la  lenta recuperació al XVI i un XVII de crisi fins a la renovació a l’últim quart de segle.  Així, el cens de 1685 indica que la població catalana havia disminuït en relació a 1553 (epidèmies, augment de les taxes de mortalitat, expulsió dels moriscos i fi de la immigració anterior), però ja a  partir de 1660 s’ha iniciat  la recuperació demogràfica. Durant aquest període segeuix el predomini de l’agricultura de tradicional, però a finals del segle s’inicien una sèrie important de transformacions en les terres dels pagesos emfiteutes* (increment del conreu de la vinya, ametlles i avellanes i  la rotació de conreus en el litoral). Continua la indústria gremial (especialment la draperia) però a finals del XVII, degut a l’augment de la demanda interna, va sorgint el nou sistema industrial del comerciant-fabricant. El comerç dels segles XVI i gran part del XVII continua amb Europa  però no hi ha comerç colonial ja que  la Corona catalano-aragonesa no té colònies a Amèrica  i, per tant, no hi participa directament, a més, l’escassetat de la producció manufacturera catalana no ho permet.  A finals del XVII s’inicia la recuperació del comerç exterior cap a Europa amb l’exportació a Anglaterra de productes alimentaris de luxe (vi, aiguardent, fruits secs). En resum, l’estructura de l’economia catalana continua sent agrària però a partir de 1660 aproximadament s’inicien transformacions agrícoles, industrials i mercantils que permetran els grans canvis econòmics de la propera centúria.


*arrendataris: pagesos que conreen terres d’un propietari que les ha llogades a canvi d’una determinada renda. Els contractes d’arrendament a l’Edat Moderna podien ser a molt llarg termini (contractes d’emfiteusi que passaven de pares a fills), cosa que convertia a l’arrendatari en quasi propietari de les terres

 

                      La societat és manté jerarquitzada estamental. Els grans títols nobiliaris (castellans i catalans) constituiran la majoria de la noblesa cortesana que compensa l’alçament dels preus amb els ingressos que els proporcionen els alts càrrecs de l’Estat Les despeses que tenen són quantioses perquè el nivell de vida que porten és d’un gran luxe, un nivell molt llunyà del que porta la petita noblesa empobrida (els hidalgos en Castella) que solament l’ingrés en l’exèrcit o l’església, o el matrimoni amb una burgesa pot millorar. A Catalunya, la petita noblesa feudal empobrida  compensa la pèrdua del poder adquisitiu amb els ingressos que obtenen pels seus drets senyorials i pels càrrecs que ocupen en el govern del Principat  (tanmateix, alguns s’empobriran i es convertiran en bandolers). L’alta burgesia s’ha enriquit però ja a finals del XVI el nombre de burgesos a Castella anirà disminuint convertits en funcionaris o ennoblint-se i comprant terres per viure de rendes, tot el contrari del que passa a Catalunya que a finals del XVII, degut a la recuperació econòmica, inicia el nou segle amb una burgesia molt més consolidada.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Exercicis:

1.Escriu en el marge de la dreta de què tracta cada paràgraf del apunts estudiats més amunt:

2. Defineix:

  • inflació
  • demanda
  • expansió econòmica
  • comerç colonial
  • noblesa cortesana
  • hidalgo
  • bandoler
  • emfiteuta

3. L'economia castellana del segle XVI va travessar una època de:

  • expansió
  • crisi

4. Llegeix el text següent i respon les qüestions: 

                                        El comercio colonial español con América  en el s. XVI


            A lo largo del s. XVI se establecen relaciones comerciales entre la metrópoli -España- y los colonos establecidos en las Indias. Se van descubriendo minas de oro y especialmente de plata (El Potosí). Las minas legalmente eran propiedad de la Corona de España, que las arrendaba a particulares a cambio de una quinta parte. El metal precioso financiaba tres cosas: el quinto del rey, las mercancías que a cambio se mandaban a América y el negocio del arrendamiento de la mina. La necesidad de controlar las llegadas de cargamentos de oro y plata fue la causa de que los Reyes establecieran el monopolio sevillano: todo el comercio americano sólo se podía hacer a través del puerto de Sevilla, y ejercido por súbditos de la Corona asentados es esta capital. Muy pronto la inseguridad del comercio marítimo, a causa de los corsarios y de los ingleses y holandeses, que frecuentemente atacaban a  los navíos procedentes de América, hizo que los viajes se efectuaran con el sistema de flotas, que estaban protegidas por galeones armados durante el trayecto de ida y vuelta.
                                                                    M. Llorens, J. Roig, R.Ortega. Història de Catalunya. Ed. V. V.

  1. Comenta quins els productes s’intercanviaven  entre la metròpoli i les colònies
  2. Explica les conseqüències que va comportar el comerç amb Amèrica.
  3. Participava Catalunya en el comerç colonial?. Raona la resposta.
  4. Explica el tipus d’economia de la Corona de Castella a l’època del text i les seves característiques.
  5. Quins territoris formaven part de l'Imperi colonial castellà?.

 

5. Observeu la taula sobre els habitants de Catalunya i responeu les qüestions:

anys

Habitants

1487

250000

1515

265956

1583

300000

1681

246692

1708

370000

                   Qüestions:            

A)Interpretació de la taula i confecció d'un gràfic lineal :

  1. De quina estructura ens informa?
  2. Quina cronologia correspon?
  3. On la situeu?.
  4. A quina època  de la Hª pertany?.   
  5. Elaboreu un gràfic lineal amb les dades que proporciona la taula.
  6. Expliqueu de què ens informen les diferents fases del gràfic.

B)Anàlisi del gràfic:                                                                       

  1. Analitzeu  com va evolucionar la població en cada una de les fases anteriors (causes i conseqüències).
  2. Quines causes econòmiques varen influir en l'evolució de la taxa de mortalitat en la segona fase?
  3. Es podria parlar de crisi demogràfica?

 

 

6. Llegeix el text següent i respon les qüestions:  

           Catalunya restà al marge de l'expansió econòmica que es produí a Europa al segle XVI. La crisi econòmica del segle XVII, general a tota l'Europa Occidental, també afectà l'economia catalana. En canvi, l'ultim terç del sis-cents el Principat participà d'un manera notable en la revifalla econòmica que es va iniciar a altres països europeus.
            L'agricultura catalana dels segles XVI i XVII es pot caracteritzar per dos trets fonamentals: és una agricultura de subsistència i treballa amb unes tècniques molt tradicionals i poc productives. Barcelona, a l'edat mitjana, havia estat un centre on s'havien desenvolupat algunes indústries importants basades en la típica organització gremial. Doncs bé, durant el segle XVI els gremis de la ciutat comtal continuaven fidels als vells models, tan pel que fa a l'aspecte tècnic com a l'organització del treball. I a la resta de Catalunya el model industrial era el mateix. En arribar el s. XVII tot aquest teixit industrial entra en crisi. A les darreries del segle, es començarà a adoptar els nous sistemes de producció que ja s'havien desenvolupat en alguns països.

                                    M. Llorens, J. Roig, R.Ortega. Història de Catalunya. Ed. Vicens Vives pàg.197

  1. Quin  tipus d’economia tenia Catalunya a l’Edat Moderna?
  2. Analitza les característques de les principals activitats econòmiques.
  3. Com evoluciona l’economia catalana?.

"il.lustració"

7. Llegeix el text següent i respon les qüestions:

La noblesa catalana

    Lluïset està molt bonico, guard-lo Déu, i continua son estudi i parla lo castellà molt bonico, i juga a moltes maneres de jocs amb son mare i tenen conversació molt sovint i, venint a propòsit, diu-li "no está bien informado vuestra merced" i, altres voltes, "eso no hace al caso", i mil altres cosetes de què gustan raonablement.

               Estefania de Requesens: Epistolari, segle XVI

  1. Identifica el tipus de font.
  2. On i quan situeu el document?
  3. A quin Estat pertanyia aquest territori en l'època del document?
  4. A quina època històrica correspon?
  5. Resumiu la idea fonamental.
  6. A quin estament pertany l'autora? En què et bases per deduir-lo?
  7. Quines llengues parlava la noblesa catalana?. Per què?
  8. Quines llengues parla avui en dia una persona culta catalana? Per què.

La situació política de la monarquia hispànica als segles XVI-XVII

Llegiu el capítol del llibre sobre la situació política de la monarquia hispànica, subratlleu les idees fonamentals, feu-ne un resum i estudieu-lo.

Després, estudieu els apunts següents i responeu l'exercici:

Apunts per estudiar

Els territoris que governaven els reis Catòlics  es van dir monarquia hispànica, però aquests territoris no formaven un sol Estat i en cadascun d'ells hi havia diferents lleis, moneda i institucions. En la Corona de Castella el rei tenia, pràcticament, el poder absolut. En la Corona d'Aragó el sistema polític era el d'una monarquia feudal. La monarquia hispànica es convertirà en la primera potència europea durant el s. XVI. A partir de 1517 la monarquia passa a ser governada per Carles I que va heretar dels seus avis immenses possessions a Europa que constituïen Estats independents amb una absència total de vincles comuns. En el cas dels regnes pròpiament hispànics, Carlos I era rei de la Corona de Castella i rei de la Corona d’Aragó. A Castella heretava una monarquia autoritària, mentre que en la Corona d’Aragó, que era un Estat integrat per entitats independents amb lleis i institucions pròpies, el rei tenia el poder limitat  (el virrei era el representant del rei). Aquesta situació política es va mantenir durant tot el seu mandat perquè la principal preocupació política de Carles I  (Carles V d’Alemanya) va ser la d’aconseguir implantar una monarquia autoritària a l’imperi germànic, però com una part important dels senyors feudals alemanys (els prínceps luterans) es van oposar per les armes, no tindrà èxit.

El seu fill, Felip II, a pesar de què no va heretar l’imperi alemany, era considerat el monarca més poderós d’Europa gràcies a l’immens imperi colonial castellà i a la resta de territoris disseminats per Europa. El principal projecte polític del rei va ser el d’imposar l’hegemonia hispànica a Europa, cosa que  va ser possible durant una gran part de la segona meitat del XVI gràcies a les quantioses fonts de finançament amb que comptava el rei (incrementant els impostos a Castella, per l’arribada de plata americana i pels préstecs dels seus banquers), que li permetien un poderós exèrcit de mercenaris (els terços). El domini d’Europa fou possible a costa de continues i costoses guerres (al 1580 es va annexionar  Portugal). Aquesta política intervencionista a Europa com a primera potència va suposar un progressiu endeutament de l’Estat castellà. Quant als seus propis regnes,  es va concentrar en el reforçament el poder monàrquic als Països Baixos i la Corona d'Aragó, però no ho va aconseguir ( l’intent de imposar l’autoritarisme al Països Baixos conduirà, de fet,  a l’independència de les Províncies del Nord).

El S. XVII va suposar la pèrdua de l'hegemonia hispànica a Europa (derrota en la Guerra dels Trenta Anys) que el rei Felip IV (i el seu primer ministre, el Comte duc d'Olivares) van intentar evitar amb l'augment del seu poder en els altres regnes peninsulars. L'oposició de la noblesa (i de la burgesia en el cas de Catalunya) als intents d'augmentar l'autoritat de la monarquia va acabar amb aquest projecte per una sèrie de rebel.lions (com la Revolta dels Segadors a Catalunya i la sublevació de Portugal). Finalment, la derrota del rei contra França comportarà la independència de Portugal i la pèrdua del nord de Catalunya (El Rosselló i part de la Cerdanya).

Exercici

1.Escriu de què tracta cada paràgraf del apunts estudiats més amunt:

2. Qüestions:

  1. Què era la monarquia hispànica?
  2. Observeu el mapa del territoris de Carles V. Escriviu els que pertanyien a la monarquia hispànica.
    • Com es deien també els Països Baixos?.
    • Qui eren els Habsburg?
    • De quin imperi Carles V va ser emperador?
  3. Com es deia la dinastia que governava la monarquia hispànica al segle XVI?.
  4. Com es deien els reis que van regnar al s. XVI?.
  5. Observa els mapes que trobaràs en la web:
        http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/categoria/historia/5-historia-moderna/2-el-segle-xvi-l%e2%80%99epoca-del
        -renaixement-i-la-reforma/
    • Quin territoris no va heretar Felip II?
  6. Explica el programa que van seguir en relació a Europa.
  7. Eren monarques absoluts? Raona la resposa.
  8. Quina va ser la primera potència europea al s. XVI?. Comenta en què ens basem per afirmar-lo i les causes que ho expliquen.
  9. Quan s'inicia la decadència de la monarquia hispànica i quins factors ho determinen?
  10. Qui era el representant del rei a Catalunya?.
  11. Comenta les característiques del sistema polític que hi havia a Catalunya.
  12. Què vol dir aquest refrany del segle XVII?: "En procés amb el senyor, el pagès mai té raó"
  13. Expliqueu les funcions del virrei. 
  14. a) Completeu la taula següent sobre les institucions polítiques pròpies de Catalunya als segles XVI-XVII.
    b) Què era el Consell de Cent?

    Institucions

    membres

    Mecanisme d’accès

    funcions

    Monarquia

    rei

    herència

     

     

    Govern

    consellers

     

     

     

    Corts

    diputats

     

     

     

    Generalitat

    diputats

     

     

     




  15. Observa i completa la taula següent. Respon les qüestions:

                                                          Reunions de les Corts Catalanes als segles XVI-XVII

    Reis

    Anys

    Carles I

    1519, 1528, 1532, 1537, 1542, 1547, 1552

     

    1563, 1585

     

    1599

    Felip IV

    1626, 1632

     

    Cap vegada

    1. Quina dinastia governava Catalunya?
    2. Qui convocava les Corts?
    3. Quina finalitat tenia la convocatòria?
    4. Quants cops es van reunir al segle XVI?
    5. I al segle XVII?
    6. A les corts hi havia representació de la pagesia?. Raona la resposta.
    7. Quina funció política tenien les Corts?
    8. De què s'ocupava la Generalitat?
    9. Què passava durant els anys que no es reunien les Corts?
    10. Qui recaptava els impostos?
    11. Explica el que sàpigues sobre la situació política que hi havia al 1626.

     

     16. Estudieu en el llibre La revolta catalana. Responeu les qüestions següents:

  1. Com es deia la dinastia que governava la monarquia hispànica al segle XVII?.
  2. Com es deien els reis que van regnar al s. XVII?.
  3. Eren monarques absoluts? Raona la resposa.
  4. Explica el que sàpigues sobre la Guerra dels Trenta Anys.
  5. Qui era el Comte Duc d'Olivares?. Quin programa polític defensava?
  6. Resumeix els fets principals de la Guerra dels Segadors en un eix cronològic.
  7. Classifica les causes de la Guerra dels Segadors en immediates i llunyanes, socials i polítiques.
  8. Llegeix el text següent, selecciona les idees fonamentals i respon el qüestionari:
                La revolta catalana va presentar (...) dos conflictes paral.lels. El primer, de caire social, va ser una revolta dels pobres contra tota extorsió, tant si venia de l'aparell de l'Estat, com si venia de les mateixes classes dominants del Principat. El segon, de caire politic, va ser protagonitzat pels representants de les institucions catalanes, que van intentar defensar els seus privilegis, tant davant dels interessos populars com de la dominació castellana. En definitiva, va ser aquesta última condició la que es va imposar en el procés de la revolta.         

                                                                                                                                                             M.García: Sepharad

      1. Explica les causes de la revolta social a Catalunya de què parla el text.
      2. Explica les causes del conflicte polític a Catalunya de què parla el text.
      3. Quin sistema polític  a Catalunya i a Castella va heredar Carles II, el fill de Felip IV?.
      4. Després de la fi de la Guerra dels Segadors va continuar existint la Generalitat?.

 



Tornar al guió del T.7                     Tornar a l'índex de Segon              Tornar a l'Index General